Les debilitats del nostre model econòmic provoquen una concentració de la riquesa i un augment de la desigualtat i la precarietat

L’economia del bé comú, com el seu nom indica, busca reorientar l’economia al servei de les persones i el planeta. Per això cal revisar els resultats econòmics de cadascun dels grans agents, per assegurar que afavoreixen al major nombre de beneficiaris possible, ja que això dinamitza l’economia i té un efecte redistributiu que permet vetllar per la justícia social.

Analitzem els resultats de 2023, un any en què les dades macroeconòmiques bàsiques són força positives: creixement del PIB 2.5%, inflació 3.2%, atur 11.8% i cotitzacions rècord a la Seguretat Social. Què hi ha darrere de tot això si mirem el detall per agents econòmics?

La Banca

El 2023 la banca torna a presentar resultats rècord i augmenta els seus beneficis en un 25.5% respecte el 2022. L’impost a la banca sobre beneficis l’any 2022 va ser d’uns 1000 milions €, que suposa al voltant del 5% dels seus beneficis. El de 2023 pujarà a uns 1300 milions €.

Davant d’aquestes dades, l’economia del bé comú vol assenyalar que: el rescat a la banca, mai tornat, va ascendir a 65.000 mil €; els beneficis acumulats dels 3 darrers anys ja superen aquesta xifra.

I quina és la seva contribució al bé comú? És suficient l’impost a la Banca? La banca actual és resultat d’un procés de reestructuració en el qual vam perdre les caixes d’estalvi, entitats sense ànim de lucre i amb finalitat social. Tot crida a què la banca augmenti la seva inversió social com una manera de retornar el que ha rebut. Consultats els estats d’informació no financera de Santander i BBVA, la inversió en la comunitat d’aquestes entitats se situa en el 2% del seu benefici. La situació de Caixabank en relació a la Fundació és força diferent, el pressupost de l’obra social suposa el 17% en relació al benefici de l’entitat bancària. Quin seria el percentatge d’inversió en la comunitat acceptable en termes de justícia social? Tal vegada un 5%? Llavors 5% a l’estat + 5% d’inversió social directa. Quanta raó tenia l’antiga costum del delme!

Tot crida a què la banca augmenti la seva inversió social com una forma de retornar el que va rebre

El sector primari: agricultors i ramaders

Ens diuen que la renda agrària ha pujat el 2023, però que la renda real (un cop descomptada la inflació) està un 4.5% per sota del nivell de 1990.

La reflexió des de l’economia del Bé Comú no fa sinó remarcar la importància del que s’està produint a nivell de tota Europa: una gran distància entre la realitat del sector i els legisladors. No es governa pel bé comú. Si a les dades globals del sector hi apliquéssim una distinció entre grans i petits productors, veuríem com per a aquests darrers la situació esdevé insostenible. El que està a les nostres mans és donar suport al consum de proximitat i de temporada, fent-ho saber als nostres proveïdors d’aliments.

L’Estat

Les dades macroeconòmiques són bones en quant a creixement; el PIB espanyol va créixer un 2.5% i va liderar el creixement de la zona Euro, que en global va ser del 0.6%, amb Alemanya en contracció de -0.3% i França amb un 0.9%. Ara bé, com es finança aquest creixement? En bona part, amb un increment del dèficit. El desequilibri pressupostari va ser de l’ordre de 53.000 milions; això ho sap molt be la Unió Europea, que ens ha aportat 37.000 milions en fons Next Generation. El deute públic se situa actualment en un 107.7% del PIB i el dèficit en el 3.66%.

La reflexió EBC vol remarcar que fa més de 10 anys que l’Estat segueix atrapat en el deute que prové de la crisi financera del 2008. Tot i que la recaptació d’hisenda torna a ser la més alta de la història, per reduir el dèficit al 3% l’Estat haurà de retallar les ajudes per contenir la inflació, o d’altres ajudes, o apujar impostos, amb la qual cosa ja veiem que impactarà negativament en el conjunt; d’altra banda, la recepció de fons europeus està condicionada a l’aplicació de determinades polítiques que poden no ser les que més ens convenen.

Les llars, els treballadors, Pimes i autònoms

Els costos salarials han augmentat un 4.8%, per sobre de la inflació.

A finals del 2023, el consum de les llars espanyoles ha recuperat el nivell pre-pàndemia.

El 2023 acaba amb 3.3 milions d’autònoms, 16.000 més que l’any anterior.

L’indicador CEPIME sobre la situació del sector ens diu que les pimes fan rècord d’empleats i superaran els 9 milions.

La reflexió EBC va més enllà dels titulars que, encara que certs, amaguen un gran esforç i un increment de la desigualtat. Aprofundint en el consum de els llars, un informe del Banc d’Espanya ens explica que l’augment de crèdit i la pluriocupació han estat les vies per esmorteir l’impacte de l’increment dels preus sobre el consum. L’esforç d’augmentar les hores de feina ha recaigut en els joves, les dones, les persones de nivell educatiu baix i els que viuen en règim de lloguer, clarament en els col·lectius vulnerables.

Grans empreses i rendes de capital

Les grans empreses amb poder de mercat han registrat beneficis històrics els dos darrers anys, i ens diuen que augmentant els seus marges d’explotació, per tant rendibilitzant la seva estructura de costos.

Les rendes del capital, que sempre són més elevades que les del treball, s’han beneficiat extraordinàriament del comportament dels mercats financers. L’ibex ha pujat un 20%, amb uns guanys mitjans del 18%.

Des de l’economia del Bé comú pensem que aquí tenim l’altra cara de la moneda: els que més tenen més guanyen, ja que el poder de mercat es manté i l’economia especulativa no té legislació que li posi límits. Podem dir que aquest grup recull el sector econòmic privilegiat, l’únic, juntament amb la Banca, capaç de treure i augmentar guanys de la situació econòmica actual.

Valoracions finals

Com es desprèn de l’anàlisi, les debilitats tant conjunturals com estructurals de la nostra economia produeixen impactes, un dels principals és que concentren la riquesa i augmenten la desigualtat i la precarietat social.

Espanya és el quart país de la UE amb el percentatge de població en risc de pobresa i exclusió més alt (conegut com taxa Arope), amb un 26% de la població, per darrere de Romania, Bulgària i Grècia. Tanmateix, la taxa mitjana comunitària és del 21.6%, força elevada en un grup econòmic que consideràvem pròsper …1 de cada 4 a Espanya i 1 de cada 5 a la UE no són % acceptables. Les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny poden ser ocasió per demanar canvis urgents orientats al bé comú.

L’economia del bé comú té propostes a nivell macroeconòmic i també a nivell d’economia d’empresa. Si agafem les entitats que són més properes al ciutadà, empreses i municipis, l’economia del bé comú proposa que el Balanç del Bé Comú (BBC) sigui un model d’informe no financer d’aplicació obligatòria. Aquest balanç puntua l’activitat de l’empresa i el municipi, i la fa esdevenir transparent, i pot fins i tot penalitzar-la amb puntuacions negatives. Aconsegueix posar límits a l’increment de les desigualtats i augmenta la contribució al bé comú. La darrera modificació de la reglamentació sobre informació no financera trasllada la seva aplicació gairebé general a 2027, i mentrestant?

Adela Suñer
Economista i consultora de l’economia del bé comú