Zebra vs Unicorn

El nou El Dorado

En els últims temps ha emergit amb força un nou El Dorado que portarà riquesa i models d’eficiència, són els unicorns, startups amb patrons de creixement exponencials. És a dir, que una startup sigui impulsada de forma vertiginosa a una valoració de més de 1.000 M$. Un hipotètic valor basat en les possibilitats de negoci real o especulatiu. Així, moltes emprenedors tenen com a meta ser el pròxim Unicorn.

Les peces d’or, com a mostra de l’abundància que ens espera a El Dorado, que van portar els primers exploradors a llom d’unicorns, són WhatsApp i Twitter, entre altres. Encara que algun Glovo hagi punxat pel camí o que encara no puguem saber com seran de rendibles aquestes empreses en el futur.

Un gran Unicorn global es basa en un model de negoci o plataforma que, mitjançant un ràpid creixement exponencial, crea -de facto- un monopoli, o si de cas un oligopoli, amb dos o tres grans players. De fet, suposa la implementació del concepte de suma zero, en què uns pocs campions s’ho emporten tot, anul·lant qualsevol possibilitat de competir, excepte que sigui un altre unicorn muntat en un arc de Sant Martí dels diners d’inversors forts.

En molts casos, no es coneix on és la seu fiscal de les empreses i aquestes no tributen enlloc, de manera que acaba essent un negoci rodó, en què centenars d’inversors estan delerosos de posar-hi els seus fons.

La banya de l’unicorn no és la cornucòpia

Com a consumidors, ens beneficiem d’un cost menor per un producte o servei que ens fa més còmoda la vida. Però no percebem les contrapartides que comporten alguns d’aquests models de negoci. És totalment comprensible que, per la nostra naturalesa mandrosa, ens encanti que ens portin a casa un magnífic esmorzar o una hamburguesa. També, comprar un gadget electrònic o una peça de roba, a un preu ridícul, i que en un parell de dies ho tinguem a casa. I si no ens agrada, retornem el producte sense cap cost.

La pregunta és: On radica la màgia que fa que costi pràcticament el mateix que si anéssim al restaurant o que el dispositiu surti tan barat? És cert que hi ha certs estalvis i economies d’escala… però també hi ha una cara no tan amable d’aquesta realitat.

El transport, emmagatzematge i la distribució no són gratuïts, en contra del que se’ns ha fet entendre. La fabricació a països llunyans és tan barata perquè els treballadors no tenen drets ni condicions de vida dignes. Els transportistes han d’enginyar-se-les per treballar fins i tot amb pèrdues, perquè la desesperació davant de la falta d’altres opcions els empeny a aquesta situació. Els riders, els cuiners de les cuines fantasma o els treballadors d’algunes fàbriques clandestines treballen en condicions de pronunciada precarietat.

Tot plegat queda molt lluny del que seria generar riquesa i benestar en una societat, raó per la qual no pot ser la base de cap model de negoci.
Les startups no han de somniar a ser unicorns, sinó a arribar a ser empreses normals, orientades al bé comú. A l’extrem oposat, existeixen les startups amb finalitats socials, també anomenades «zebres».

[/fusion_text]

Zebra Unicorn
Objectiu Prosperitat sostenible Creixement exponencial
Resultat Pluralitat Monopoli
Mètode Cooperació Competició
Cerca Suficiència, millora Més
Beneficiaris Comunitats Individus
Mètrica Qualitat Quantitat
Prioritat Èxit dels usuaris Adquisició dels usuaris
Visió del món Win-Win Guanyadors i perdedors

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Emprendre davant la falta d’oportunitats

La joventut no troba feina malgrat tenir la qualificació i talent per donar valor a les empreses. Així doncs, el mite de l’unicorn ressona i atrau els joves com el cant de les sirenes a Ulisses. Esquers tan atractius com: no tenir caps, no estar subjecte a horaris ni oficines rígides o viure la llibertat d’emprendre; solen eclipsar les enormes exigències i riscos de muntar una startups (ho diu algú que va emprendre en el seu moment).

L’expectativa d’èxit ràpid basat en pols màgiques no té lloc. Perquè no: els unicorns no existeixen.

 

José Carlos Ramos, PhD. 2022